SALVATGE

Aquesta pel·lícula és lo més aprop que he estat de la meva infantesa en els últims anys.

LA PLAGE

Nos vamos a la caleta. Nos vamos a LA PLAGE.

Com? ¿quienes son esos?
¡eh! fuera, vinga. FORA D'AQUI!

La Plage from Pau on Vimeo.

VINDREM A SOPAR

Durant el poc gloriós any 1940 els nazis planejaven la invasió de Gran Bretanya.

Les operacions militars solen tenir noms molt de GI JOE. Noms de joguet. Aquesta era coneguda com OPERACIÓ LLEÓ MARÍ. Poah! vaja, aquesta no anava de joguets. És igual.

Davant d'aquesta perspectiva els anglesos només podien estar amb el cul ben apretat. No tenien absolutament res a fer davant l'enemic. Així que van posar-se a pensar maneres per defensar-se de l''inminent invasió. I van tenir alguna pensada BEN BOJA.

Una d'elles passava per cobrir la costa de gasolina i tirar el misto quan arribessin els vaixells nazis.
UN MAR DE LLAMAS, aquesta era la idea.

L'altre jugada era rodejar Anglaterra amb una tanca elèctrica. Convertir l'illa en un PARC JURÀSSIC.

Òbviament cap d'aquestes opcions els tranquilitzava gaire. Estava clar que qualsevol dia es trobarien els nazis a taula a l'hora de sopar. Vindrien a menjar-se el CHUCRUT. Però van decidir servir-los uns bons postres. Van decidir GUARDAR L'ESCUDELLA PEL FINAL.

La consigna va ser canviar totes les indicacions de les carreteres. Els cartells que t'orienten, ja sabeu de que parlo. TOT AIXÒ NO M'HO INVENTO. Pretenien que els nazis és perdessin per Anglaterra. QUE AGAFESSIN EL DESVIAMENT EQUIVOCAT. Tot allò de SEGUEIX RECTE I A LA SEGONA GIRES A L'ESQUERRA, ÉS MOLT FÀCIL. Que anessin a parar Escòcia quan és dirigissin a Londres. No sé, coses així. LES VAMOS A JODER BIEN A ESOS CERDOS. Aquesta era la pastilla que els havien preparat. Un altre tall sense sang.

ÉS BONA, PENYA.

UN TANC-TANC

La meva àvia Lola té la costum de rebatejar les coses.
Ho porta tot al seu terreny. A la seva AREA 51.
Sovint utilitza onomatopeies per referir-se als objectes que fan algun tipus de soroll.
Un FIU-FIU és un spray, perquè m'entengueu.

Com quan els nens -més aviat els pares- es refereixen als gossos com a GUAU-GUAUS.
És la mateixa mecànica però amb les paraules que ballen dins el seu cap.

Ella va crear un mot idoni per denominar els tràilers de les pelis; un TANC-TANC.

"La fan ara o és un TANC-TANC?"

Premeu el BOTÓ, va. Això ho deixo per a vosaltres.

Bé, ahir vaig parlar amb ella per telèfon.
AHIR vaig parlar amb ella i va fer servir una navalla AMB LA FULLA MOLT FREDA I AFILADA.

Mireu, mireu:

- Hola iaia!
- Eh? Qui ets?
- Sóc en Peula, iaia.
- En Peula? ah! Hola macu!
- Hola!
- Ohhh... que bé que et sento!
- (...)
- Sí, sí! Avia'm, parla:
- Mmmm..bueno, hola iaia, no sé, com estàs?
- Molt bé et sento, eh? Com si estiguessis aquí!
- A sí?...
- No em preguntes perquè et sento tant bé?
- Que? (...)

En aquest moment jo estava TEMENT EL PITJOR.
Fer de la pròpia qualitat de la trucada, el tema central de la conversa. Aquesta era LA IDEA que m'havia preparat. Però de sobte va treure la navalla de la FUNDA. Va treure el GANIVET DE CAÇA.

- Tinc un telèfon nou de trinca. Que et sembla com se sent?
- (...)

Això sí que és un bon TANC-TANC. Aquesta és l'essència.

Chapeau, iaia.

"Ceci c'est pas la violence" (I)

A Quentin Tarantino li van donar 30.000$ pel guió de True Romance.
Avui volia parlar d'aquesta peli. Tenía un bon títol i uns quants temes que tractar.
Però em sembla que el post haurà d'esperar; CUATRO m'acaba de sorprendre d'una manera molt dura.

A Quentin Tarantino le dieron 30.000$ por el guión de True Romance.
Hoy quería hablar de esta peli. Tenía un buen título y unos cuantos temas que tratar.
Pero me temo que el post deberá esperar; CUATRO me acaba de sorprender muy fuertemente.