VINDREM A SOPAR

Durant el poc gloriós any 1940 els nazis planejaven la invasió de Gran Bretanya.

Les operacions militars solen tenir noms molt de GI JOE. Noms de joguet. Aquesta era coneguda com OPERACIÓ LLEÓ MARÍ. Poah! vaja, aquesta no anava de joguets. És igual.

Davant d'aquesta perspectiva els anglesos només podien estar amb el cul ben apretat. No tenien absolutament res a fer davant l'enemic. Així que van posar-se a pensar maneres per defensar-se de l''inminent invasió. I van tenir alguna pensada BEN BOJA.

Una d'elles passava per cobrir la costa de gasolina i tirar el misto quan arribessin els vaixells nazis.
UN MAR DE LLAMAS, aquesta era la idea.

L'altre jugada era rodejar Anglaterra amb una tanca elèctrica. Convertir l'illa en un PARC JURÀSSIC.

Òbviament cap d'aquestes opcions els tranquilitzava gaire. Estava clar que qualsevol dia es trobarien els nazis a taula a l'hora de sopar. Vindrien a menjar-se el CHUCRUT. Però van decidir servir-los uns bons postres. Van decidir GUARDAR L'ESCUDELLA PEL FINAL.

La consigna va ser canviar totes les indicacions de les carreteres. Els cartells que t'orienten, ja sabeu de que parlo. TOT AIXÒ NO M'HO INVENTO. Pretenien que els nazis és perdessin per Anglaterra. QUE AGAFESSIN EL DESVIAMENT EQUIVOCAT. Tot allò de SEGUEIX RECTE I A LA SEGONA GIRES A L'ESQUERRA, ÉS MOLT FÀCIL. Que anessin a parar Escòcia quan és dirigissin a Londres. No sé, coses així. LES VAMOS A JODER BIEN A ESOS CERDOS. Aquesta era la pastilla que els havien preparat. Un altre tall sense sang.

ÉS BONA, PENYA.