L'home tenia la mirada desviada i la boca molt oberta. Amb una mà és despentinava els cabells - s'els arrancava - i amb l'altra mostrava una fotocopia arrugada i fosca del dècim premiat. Tremolava, suava.
- ¿Que va a hacer con el dinero?
- ¿EH?...
- Con el dinero del premio, ¿que va a hacer con tanto dinero?
- NO SE... ¡MATARME!
La gent del seu voltant s'el mirava amb les ampolles de cava regalimant espuma. Ell cridava amb els ulls fora de si, buscant les càmeres i esparrecant la fotocopia.
- ¡ME VOY A MATAR!
Portar l'eufòria fins a les últimes conseqüències.
- ¡VOY A REBENTARME LA CABEZA CON EL DINERO! jajaja - somreia totalment embojit-.
Una dona gran és va posar a cridar mentre assenyalava l'home que amenaçava en matar-se.
- ¿Lo véis? ¿Lo véis? ¡Esto es lo que pasa! ESTO ES LO QUE QUIEREN DE NOSOTROS... sí, esto es -plorava- lo que quieren...
Tots els que s'havien amontegat amb ganes de celebrar la sort van començar a disgregar-se. Tot era molt incómode.
El soroll d'una persiana metàl·lica que és tanca. Aquest és el final.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada