TOT ÉS RELATIU

Era a la sortida d'un supermercat. Potser un CAPRABO, no ho sé.
Davant seu hi havia un carretò de compra ple de coses -deixalles- tapades amb una manta vella i, al seu costat, un gos adormit. Un Mil llets.
Tenia els cabells llargs i bruts i la roba trencada.
Podies sentir la mala olor a metres de distància. Una barreja de vi, suor i pudor a gos.
En un cartronet en forma de cunya hi havia escrit una frase amb mala lletra que feia referència a les seves circumstàncies.
TENGO HAMBRE. NECESITO COMER.
És pot dir que pidolava amb actitud passiva.

Jo m'el mirava fixament, però ell estava absort llegint un llibre.

LAS MEJORES HISTORIAS DE TERROR, de Wagner Karl Edward.

He tret el móbil i li he fet dues fotos.
La primera ha sortit desenfocada.