UNA DE LA POR

Un nen petit, una persona de 5 anys d'edat entra a un bar de la mà de la seva mare.

La mare no sé que demana, però el nen deletreja perfectament la paraula F-A-N-T-A.
Vol una FANTA de taronja. Però les seves demandes no acaben aquí.

BOSSA DE PATATES, diu, amb els ulls fora de si.

LA FANTA I LES PATATES DE BOSSA. EL CARAMEL I LA SAL. Ho vol tot ara i aquí.

Mireu-lo. Ja li hem tret la màscara AL PETIT FEIXISTA.

Somriu com un dimoni mentres llepa la sal de la bossa.
De sobte li cau la pell. TOTHOM EL MIRA.

Tot ell, per dins, està fet de llautó.
És un cos de nen metàl·lic molt ben construït.

Assegut a la cadira amb els peus balancejant. No li arriben a terra. Té la pell i els cabells arrugats als turmells. Com si fossin uns pantalons de carn. Com quan la mare els hi abaixa i li aguanta la titola per pixar.

S'acaba la FANTA xuclant ben fort. Fa com si res.

FA ESFEREIR.

La mare se n'adona i ràpidament el vesteix de nou amb la seva pell de nen. Els forats de la cara no acaben d'encaixar amb els ulls. RES NO ENCAIXA DEL TOT.

La mare;

VENGA, VAMOS.
VAMOS, ¡QUE YA NO LLEGAMOS!